L’any 2014 es van generar a Catalunya 3,6 milions de tones de residus domèstics, xifra que suposa un lleuger increment, de l’1,7%, respecte el 2013. La generació de residus per càpita s’ha situat en 1,33 kg/hab/dia, valor molt similar a la mitjana europea de 2013. Del total dels residus municipals, es van recollir selectivament un 38,3%, és a dir, 1,4 milions de tones, un 2,8% més que l’any anterior. De la fracció resta –la que no es recull de forma selectiva-, més de la meitat es va derivar a plantes de tractament mecànic i biològic (TMB), i es va poder recuperar una part dels materials que conté. També és de destacar que s’ha reduït un 4% la quantitat de residus que es diposita directament als abocadors.
Aquestes són dades extretes del balanç estadístic de residus municipals de l’any 2014, que ha presentat aquest migdia el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost.
La recollida selectiva: un 38,3% dels residus
Les xifres de recollida selectiva han millorat respecte l’any anterior. El 2014 se situen en el 38,3% del total de residus generats, amb un increment interanual del 2,8%, que suposa que unes 38.000 tones més que el 2013 s’han recollit de forma selectiva.
Dins de les fraccions ordinàries, aquelles que es produeixen cada dia, la que més augmenta és la del paper i cartró (contenidor blau), en un 3,4%. Un dels motius de la recuperació pot estar associat a la caiguda del preu d’aquest producte, que hauria frenat els furts. També ha augmentat la quantitat total de vidre recollit (contenidor verd), en aquest cas, un 2,6%; i els envasos lleugers (contenidor groc), gairebé un 2%.
La fracció resta: el 61,6% dels residus
Pel que fa a la fracció resta, el 2014 es van gestionar 2’2 milions de tones, un 1% més que durant l’any anterior. La gestió d’aquesta fracció continua la tendència cap al tractament -traslladant-la a plantes que en separen alguns materials aprofitables- en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Menys de la meitat de la fracció resta té com a destí directe la incineració o el dipòsit controlat. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.
Resultats per comarques
D’acord amb les dades de recollida selectiva neta total -un cop descomptats els impropis, que són aquells residus que no corresponen al contenidor on es dipositen- a escala territorial, les comarques amb un major índex de recollida selectiva neta, en quilos per habitant i any, són, de major a menor, Osona, la Terra Alta, la Segarra, el Priorat, l’Alt Urgell i la Conca de Barberà.
Els residus que realment arriben a les plantes de reciclatge
La majoria de les deixalles que generem i que tenen com a destinació les plantes de reciclatge se separen en origen. Gràcies a l’esforç que fem dipositant cada fracció al contenidor corresponent o traient-la al carrer el dia que toca la recollida de cada fracció, en el cas dels municipis adherits al sistema porta a porta, més del 82% dels residus que s’han destinat a reciclatge arriben a les plantes ben triats. De tota manera, s’ha de tenir en compte que les plantes de triatge i les de tractament mecànic i biològic aconsegueixen acabar de recuperar aquells materials que havien anat a parar a la fracció resta. En definitiva, un 35% de les deixalles són les que es poden finalment reciclar. Aquest valor se situa més de 2 punts per sobre del valor de 2013.