Presentat l’informe “Catalunya cap al Residu Zero. Situació actual i indicadors per a la transició”

Autor/Font: FUNDACIÓ PREVENCIÓ DE RESIDUS I CONSUM

fundacio-prevencioLa Fundació Prevenció de Residus i Consum ha presentat un informe amb una trentena d’indicadors que permeten analitzar la situació actual de la gestió de residus i el consum responsable a Catalunya.

Els indicadors estan agrupats en sis blocs –prevenció de residus, recollida selectiva, consum, responsabilitat ampliada del productor, política municipal i economia circular– per cadascun dels quals es donen exemples inèdits que permeten obrir la reflexió alhora que formular propostes per contribuir a l’avenç cap al Residu Zero.

1. Les polítiques de prevenció de residus són insuficients i la producció de residus torna a augmentar

Abans de la crisi, a Catalunya, el PIB era superior al creixement de la producció de residus. A partir 2008 amb la crisi hi ha un estancament tant de la producció de residus com del PIB i el 2014, es detecta de nou un repunt de tots dos paràmetres. Resulta evident que l’objectiu europeu de desacoblament entre la riquesa i la producció de residus no es compleix, fet que evidencia la manca d’efectivitat de les polítiques de prevenció de residus per part de les diferents administracions competents.

Quatre de cada cinc envasos de begudes són d’un sol ús.

La quota d’envasos reutilitzables l’any 2014 ha estat de només el 18,1%, després d’una caiguda d’un 40% respecte del valor de l’any 2000.

Malgrat el creixement d’un 70% del consum de begudes envasades els envasos reutilitzables s’estan substituint per llaunes i ampolles de plàstic d’un sol ús i sembla que si se segueix aquesta progressió, en pocs anys la presència dels envasos reutilitzables serà anecdòtica, exemple alarmant de la manca de polítiques de prevenció.

2. La recollida selectiva és incapaç d’absorbir el creixement de la producció de residus i el rebuig creix per primer cop en 15 anys

La recollida selectiva neta se situa entre el 30% i el 35% amb un clar estancament des del 2010 que sembla indicar que s’ha assolit un sostre. Aquesta tendència a l’estancament és encara més preocupant pel fet que la quantitat de rebuig produït per persona i any repunta per primer cop en 15 anys i se situa en 313 kg/hab/any.

A més, cal destacar a baixa qualitat degut a la presència d’impropis:

• En la fracció orgànica es van situar al voltant del 10% durant molts anys, però a
partir del 2012 hi ha un augment i actualment aquest percentatge és del 13%.
• En els envasos la situació encara és més preocupant situant-se per sobre del 25%.

3. Les alternatives de consum responsable creixen malgrat la crisi

Malgrat la crisi s’observa un augment constant i sense sostre de les opcions alternatives de consum, com el comerç just i la producció ecològica:

• En el cas del comerç just el volum de negoci s’ha multiplicat per quatre en 15 anys i cal destacar que el consum de productes alimentaris s’ha multiplicat per deu.
• La producció ecològica certificada ha multiplicat per 5 el volum de facturació en 10 anys i el seu consum, malgrat la crisi, s’ha multiplicat per tres, assolint un volum de 77 milions anuals.
• Es detecta un augment del consum i demanda de subministrament elèctric 100%
renovable amb 15.000 contractes al nostre país.

El consum de carn contribueix més al canvi climàtic que el transport

A Catalunya es consumeixen 66 kg/hab/any, un 50% més que els poc més de 40 kg/hab/any de consum mitjà mundial. Una reducció del consum de carn fins a situar-se a no més de 30 kg/hab/any, on la carn bovina i ovina siguin minoritàries, comportaria una reducció dels impactes ambientals. S’estima que a escala global, la indústria ramadera és responsable d’entre el 20 i el 25% de les emissions globals de GEH, per sobre de les causades pel transport (un 12% de les emissions globals).

4. Els fabricants no tenen prou en compte els aspectes ambientals a l’hora de dissenyar els seus productes

La responsabilitat ampliada del productor (RAP) és un dels pilars de la política ambiental de la UE. Es basa en que el productor s’ha de fer responsable de la gestió dels residus dels productes que posa al mercat. Actualment només el 50% dels residus de productes estan subjectes a sistemes d’aquest tipus que han donat resultats diversos quant a reducció de residus i reciclatge.

Un dels exemples més icònics d’aquesta manca de regulació és el problema que ha generat l’extensió del consum de tovalloletes humides per a usos tan diferents com la higiene infantil o la neteja de mobles.

El mercat d’aquests productes està en creixement i ha arribat a un volum d’uns 10 milions d’euros anuals a Catalunya. El problema és que la majoria d’aquestes tovalloletes estan fabricades amb fibres no biodegradables i no hi ha un sistema de tractament adequat que permeti o compostar aquest tipus de residus. El cost total de gestionar els problemes ocasionats per la presència de tovalloletes no biodegradables al clavegueram suposa entre 5,6 i 10 milions d’euros anuals.

Altres exemples de la manca de RAP són:

• Càpsules de cafè: des del 2009 i fins al 2014 el creixement del consum de càpsules de cafè ha estat constant, augmentant un 650% i ja representa més de l’11% del cafè consumit a Catalunya, sense un sistema adequat de recollida i tractaments de les càpsules usades.
• Bolquers: l’any 2013 es van produir 61.165 tones de bolquers (1,7% del total de residus), 100% no reciclables que van comportar uns costos estimats d’uns 12 milions d’euros.
• Bosses de plàstic d’un sol ús: el consum es va reduir en un 50% des del 2007 fins al 2012. El consum estimat de bosses l’any 2012 va ser de 1.177 milions d’unitats, el que representa 22.5 milions de bosses cada setmana, és a dir 156 bosses per habitant.
• Piles: el consum de piles a Catalunya se situa al voltant de les 2.000 tones anuals i les quantitats recollides selectivament entre els anys 2009 i 2014, mostren una tendència força estable, estan només al voltant del 28%. L’objectiu europeu del 45% s’incomplirà.

5. Política municipal: Amb els nous governs municipals s’obren oportunitats per contribuir al necessari canvi de model

A Catalunya ja són una seixantena de municipis que han adoptat una estratègia Residu Zero en el marc de l’Estratègia Catalana Residu Zero. Aquests municipis es comprometen a arribar a una recollida selectiva neta del 70% i a produir menys de 100 kg/hab/any de rebuig en dues legislatures.

Per a fer-ho cal lideratge polític i compromís dels diferents actors socials per tal d’acompanyar el desplegament de sistemes eficients de recollida selectiva com la recollida porta a porta i d’instruments incentivadors de la recollida selectiva com el pagament per generació.

La constitució dels nous ajuntaments, consells comarcals i altres mancomunitats és una ocasió immillorable per adoptar aquest compromís i contribuir al necessari canvi de model.

6. Catalunya està encara molt lluny de ser una economia circular

L’objectiu de l’economia circular és reduir l’extracció de matèries primeres a través del reciclatge màxim de residus i la reducció de la producció de residus no reciclables.

• Comparant la quantitat de materials nets consumits per l’economia catalana i la quantitat de residus que van poder ser reintroduïts al sistema productiu podem estimar en un 16% la circularitat de l’economia catalana.
• Un dels dels limitants de l’economia catalana és que més d’una quarta part dels recursos que consumeix són combustibles fòssils que un cop cremats generen residus que es dispersen en forma de GEH, tot contribuint al canvi climàtic i no poden ser reciclats. Sense una transició a un model energètic renovable, l’objectiu de la circularitat no es podrà assolir.

Més informació