Salvador Samitier i Martí, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, adscrita a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge, és llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona. Després de quatre anys en el sector privat desenvolupant tasques d’R+D, control de qualitat i producció, es va incorporar al Departament de Medi Ambient el febrer de 1992.

Dins del Departament, ha exercit de cap del Servei de Qualificació Ambiental de la Direcció General de Qualitat Ambiental, servei que s’ha encarregat de desenvolupar. Entre les àrees subjectes a la seva responsabilitat, destaquen el registre de les empreses en el sistema de gestió ambiental europeu (EMAS), l’atorgament a Catalunya de l’Etiqueta ecològica de la UE i del Distintiu de garantia de qualitat ambiental, l’ambientalització de la contractació pública a la Generalitat de Catalunya, l’aplicació de les Millors Tècniques Disponibles en el marc de la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental, l’aplicació i el desenvolupament a Catalunya de les normatives europees i estatals en matèria de responsabilitat ambiental i substàncies químiques (Reglament REACH), i la promoció i difusió d’eines de millora ambiental com la ISO 14001, l’anàlisi del cicle de vida i l’ecodisseny.

Així mateix, Samitier, en representació de la Direcció General de Qualitat Ambiental, ha format part de diferents comissions i grups d’experts tant d’àmbit estatal com europeu.

Els residus i el canvi climàtic

Importància i efectes del canvi climàtic a Catalunya

En el seu últim informe presentat el 2007, el Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC en anglès) ha determinat que l’origen de l’escalfament global i del consegüent canvi climàtic, ja inqüestionable, és fonamentalment antròpic, és a dir, provocat per l’activitat humana. El que es reconeix amb aquest informe suposa un important pas respecte a informes anteriors en confirmar l’origen antropogènic de les causes del canvi climàtic a través de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH).

Catalunya, com la resta del món, ha constatat també aquests efectes. A l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC) aprovada recentment, es descriuen fins a 63 impactes, dels quals 32 són impactes ja observats: increment robust de la temperatura, augment del nivell del mar, variabilitat en la precipitació, canvis en la producció agrícola, disminució de dies de neu, augment dels mesos molt calorosos, increment de nits tropicals, etc., i assenyala a més que el Pirineu i el litoral, i dins aquest àmbit especialment el delta de l’Ebre, són les àrees geogràfiques que presenten una major vulnerabilitat.

Per tant, el canvi climàtic no s’ha de conjugar en temps futur, sinó que és una realitat, ara, avui mateix.

Emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya

En el gràfic adjunt es pot observar l’evolució de les emissions de gasos a Catalunya des de l’any 1990. S’hi aprecia un increment constant fins l’any 2005, punt àlgid de les emissions i a partir del qual comencen a disminuir molt especialment els anys 2008 i 2009. Les emissions a Catalunya l’any 2010 (últim any disponible) van ser de 50,16 milions de tones de CO2 equivalent, d’acord amb el desglossament per comunitats autònomes que el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) realitza de l’Inventari Nacional d’Emissions de GEH. L’evolució de les emissions en el període que va des de l’any base fins al 2010 presenta un increment del 24%. Entre els anys 2005 i 2010 les emissions han disminuït un 13%.

Taula 1. * Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya. 2008-2012
Taula 1. * Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya. 2008-2012
Tendència d’emissions totals a Catalunya
Tendència d’emissions totals a Catalunya

Les emissions de GEH l’any 2010 van ser lleugerament superiors a les del 2009 (49,81 milions de tones de CO2 equivalent). La Taula 1 mostra les dades d’emissions totals de GEH a Catalunya l’any 2010, per gasos i expressades en diòxid de carboni equivalent. Aquestes dades s’han estructurat d’acord amb la classificació per sectors de l’IPCC.

Emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector residus a Catalunya

La societat catalana, com a societat desenvolupada que és, presenta importants reptes ambientals, entre els quals podem destacar el consum de recursos naturals, l’ocupació del sòl o la contaminació del sòl i de l’aigua. La generació de residus també forma part d’aquest conjunt de reptes. Entre els aspectes ambientals a considerar en matèria de gestió de residus cal tenir present que el seu tractament i eliminació també contribueixen al canvi climàtic amb l’emissió a l’atmosfera de GEH derivats de la combustió dels residus o de la formació de metà per la descomposició en medi anaerobi de la matèria orgànica, principalment en abocadors.

Taula 2
Taula 2
Tendència d’emissions en el tractament i l’eliminació de residus a Catalunya
Tendència d’emissions en el tractament i l’eliminació de residus a Catalunya

A la taula 2 es pot veure el desglossament de les emissions a Catalunya per diferents anys i segons els diferents sectors inclosos en l’Inventari Nacional a què anteriorment ens hem referit.

En els últims anys les emissions de GEH derivades del tractament i l’eliminació de residus representen aproximadament entre el 6 i el 7% de les emissions totals a Catalunya i se situen un 93% per sobre de les emissions corresponents a l’any 1990. És a dir, les emissions derivades de la gestió de residus contribueixen en un percentatge reduït al conjunt d’emissions de Catalunya, però cal tenir en compte el seu creixement sostingut en el temps, tot i el conjunt de polítiques de reducció i millora de la gestió de residus que des de fa molt temps s’estan aplicant a Catalunya.

Si analitzem l’origen d’aquestes emissions observem dues grans fonts: la deposició de residus urbans als abocadors, que contribueix en un 69% del total de les emissions d’aquest sector, i també el tractament d’aigües residuals amb un 29% de les emissions.

El gas majoritari en el sector dels residus és el metà (CH4), procedent de la descomposició anaeròbica de la matèria orgànica i que representa el 94% del total d’emissions en el sector dels residus.

Hom podria considerar que les diverses polítiques de residus que s’han dut a terme en els darrers anys no es veuen reflectides en un descens de les seves emissions de GEH. Però això no és ben bé així, ja que la quantitat de residus dipositada als abocadors ha anat en descens en els últims cinc anys, gràcies, per exemple, a la recollida selectiva, que afavoreix els sistemes de gestió alternatius com el reciclatge, el compostatge o la biometanització. Tanmateix, per explicar aquest increment de les emissions, cal tenir en consideració un factor: el període de degradació de la matèria orgànica en un abocador és entre 30 i 40 anys, és a dir, es produeix un desplaçament temporal de les emissions, o dit d’una altra manera, tota aquella matèria orgànica que es va abocar fa anys encara està emetent, i la que no estem abocant ara ens genera un petit estalvi d’emissions ara i també durant els propers anys.

El foment de la captació de biogàs en els abocadors catalans ha apaivagat aquest efecte de les emissions produïdes per la matèria orgànica abocada en dècades passades, i constitueix una bona alternativa de remediació, tot i que la tecnologia només permet captar al voltant del 30% del biogàs generat a l’abocador.

A banda d’aquestes emissions, pròpies dels processos de tractament dels residus i de la seva posterior eliminació, cal tenir en compte les emissions procedents de la recollida i el transport d’aquests residus dins la seva gestió, i el consum de combustibles fòssils i electricitat en cadascuna de les plantes on cada fracció de residu és tractada. Aquestes emissions, però, en els criteris de comptabilització de l’IPCC, no es troben dins el sector corresponent al tractament i l’eliminació de residus, sinó dins els àmbits generals del transport, la producció d’electricitat o d’altres dins el processament de l’energia. Per tant, des d’un punt de vista de l’emissió total, la contribució del sector de residus és superior a aquest 6-7% que comentàvem inicialment. Per a un estudi més en profunditat sobre les emissions globals del sector de residus podeu consultar l’informe que ha fet la Fundació Fòrum Ambiental per al cas dels residus a Espanya.

El canvi climàtic no s’ha de conjugar en temps futur, sinó que és una realitat, ara, avui mateix

Les polítiques de gestió de residus aliades de les polítiques de canvi climàtic

És important destacar com les polítiques i les prioritats en matèria de gestió de residus, tal com es mostra en la figura adjunta, estan plenament en sintonia amb les polítiques de reducció d’emissions de GEH en aquest sector. Millorar la gestió de residus també és lluitar contra el canvi climàtic. No hi ha contraposició entre els objectius que es persegueix en la millora de la gestió dels residus i les polítiques de reducció d’emissions de GEH, ans al contrari, són polítiques que neixen de motivacions diferents, però que són coincidents en les actuacions que proposen.

A tall d’exemple, algunes de les accions desenvolupades a Catalunya que contribueixen a la mitigació del canvi climàtic són:

  • Prevenir la generació de residus, en pes, volum, diversitat i perillositat, desacoblant la producció de residus del creixement econòmic.
  • Fomentar una bona recollida selectiva en origen, com a estratègia per obtenir materials de qualitat que tinguin sortida en el mercat del reciclatge.
  • Potenciar especialment la gestió i recollida selectiva en origen de la fracció orgànica dels residus municipals.
  • Potenciar les recollides comercials en origen.
  • Potenciar el mercat del reciclatge. Promoure l’ús eficient dels materials i incrementar l’ús de materials reciclats.
  • Reduir l’abocament final, especialment de fracció biodegradable i materials recuperables.
  • Impedir l’abandonament, l’abocament i, en general, tota disposició incontrolada dels residus.
  • Minimitzar el consum energètic i utilitzar energies renovables i més netes en el transport i el tractament de residus.
  • Recuperar l’energia continguda en els residus com a cua de la gestió (valorització energètica) o a partir de processos de metanització de la FORM o aprofitament del biogàs dels abocadors.
  • Minimitzar les emissions de contaminants atmosfèrics de transport i tractament de residus.
Polítiques de mitigació de canvi climàtic en línia amb la política de gestió de residus
Polítiques de mitigació de canvi climàtic en línia amb la política de gestió de residus

Finalment, cal esmentar el fet que des de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic s’ha impulsat des de la meitat de l’any 2010 el programa d’Acords Voluntaris per a la reducció de GEH. Aquesta iniciativa també pot ser útil en el camp de la gestió de residus, atesa la relació que hem vist entre residus i emissions de GEH.

Per facilitar a les empreses el càlcul de les emissions derivat de la gestió de residus a Catalunya, l’ARC i l’OCCC han desenvolupat una metodologia de càlcul que permet establir un factor d’emissió per determinar les emissions de GEH degudes a la gestió de residus municipals a Catalunya.