Director de l’Agència de Residus de Catalunya.

Nascut a Riudecanyes l’any 1971.

Alcalde de Riudecanyes (Tarragona) des de 1995. Diplomat en Ciències Empresarials per la Universitat Rovira i Virgili, a la Facultat de Reus (Tarragona) i Màster ESADE en Direcció Pública.

Ha ocupat càrrecs polítics al Consell Comarcal del Baix Camp (Tarragona), a la Diputació de Tarragona i diferents entitats municipalistes de Catalunya.
Actualment és també el president de l’ACR+ (Associació de les Ciutats i les Regions per al Reciclatge i la gestió sostenible dels Recursos), amb seu a Brussel·les.

L’economia circular dels residus, un gir cap a la sostenibilitat

Durant molts anys els éssers humans hem explotat els recursos del planeta com si fossin il·limitats i hem generat multitud d’impactes al medi que sovint arribaven a afectar la salut dels mateixos individus.

A partir del darrer quart del segle XX, a mida que la societat ha anat prenent consciència que determinades pràctiques acabaven tenint un efecte bumerang negatiu, és quan s’ha començat a articular un discurs i a adoptar unes mesures que perseguien en primera instància minorar aquests impactes sobre el medi i les persones; és aquí quan s’abandona la gestió “incontrolada” per passar a la gestió “controlada” dels residus.

Ara, però, estem immersos en un nou punt d’inflexió: els residus ja no són un element molest del qual cal desfer-se: són un recurs i una oportunitat de generar activitat econòmica i llocs de treball.

A Catalunya gaudim d’una trajectòria extensa en gestió dels residus. Transcorreguts 20 anys des de la pionera Llei de Residus de l’any 1993, que va posar les bases per a una gestió moderna dels residus, hem d’entrar ara en una etapa nova.

Ja no és realista pensar en escenaris infinits de primeres matèries. Tenim la certesa que, cada vegada amb més evidència, els recursos naturals entraran en escenaris d’escassetat creixent i els residus, si no són malbaratats, poden esdevenir una font important d’obtenció de nous recursos.

Europa també ens marca la pauta. Així, seguint la línia de les directives europees enfocades clarament cap a l’economia circular, la nova planificació de residus que l’ARC té en curs (el PRECAT20) fa especial èmfasi en el seu concepte com a recurs.  Així, la imatge del PRECAT20 és la paraula “residus” relacionada directament amb “recursos”, per donar a entendre que els residus generats a la societat catalana tenen un valor real com a recursos per a l’obtenció de materials que es poden integrar de nou en els processos productius. D’aquesta manera, es vol contribuir a fer que Catalunya esdevingui un referent de societat econòmicament i socialment sostenible. En les darreres dues dècades, gairebé tots els països europeus han fet un gran canvi en les seves polítiques de residus, però encara hem d’anar un pas més enllà de l’actitud conscient de les 3 “R” (reducció, reutilització i reciclatge): una aplicació efectiva dels principis de I‘economia circular que mantingui els residus en constant circulació  i conceptualment els reconegui com a recursos que són.

Així mateix hem d’entendre definitivament la gestió dels residus en tant que sector econòmic i potencial generador d’oportunitats, de negoci i laborals. Dues dades molt reveladores: per cada 10.000 tones de residus que recuperem tenim un potencial de generació de 250 llocs de treball, per comptes dels 20 o 40 que es requereixen si s’incineren, o els 10 si van a dipòsit controlat. Així mateix, per cada 10.000 tones que evitem que vagin a incineració o dipòsit controlat, n’obtenim un estalvi de 2.000.000 d’euros.

És per això que el sector del reciclatge és cada vegada més demandant de grans quantitats de residus de tota mena, preferiblement de qualitat, que troben sortida al mercat i que esdevenen, si més no parcialment, segones matèries primeres per a l’economia productiva del país.

A Catalunya hem sabut teixir una xarxa d’empreses gestores de residus, més de 900, que donen valor als residus, gairebé el 80% dels residus industrials són valoritzats, i suport a l’empresa productiva.

A Catalunya hem sabut teixir una xarxa d’empreses gestores de residus, més de 900, que donen valor als residus, gairebé el 80% dels residus industrials són valoritzats, i suport a l’empresa productiva. Més de 28.000 llocs de treball directes en aquest sector són una bona mostra de com s’ha transformat en un sector productiu que contribueix a l’economia catalana. Però aquest sector català, reconegut internacionalment, encara no ha tocat sostre; hem d’estar oberts a incorporar noves tecnologies i sistemes de gestió que maximitzin l’aprofitament dels residus i que permetin avançar cap a una societat hipocarbònica on el residu zero deixi de ser una utopia per esdevenir una realitat.

D’altra banda, els resultats assolits, que evidentment caldrà anar millorant, no haurien estat possibles sense una resposta positiva de la societat catalana. Les accions d’informació i  sensibilització són una eina clau. Segurament, després de més de 10 anys d’esmerçar recursos en accions informatives i de sensibilització hem aconseguit que l’hàbit del reciclatge es vagi interioritzant; tenim constància que les noves generacions, els més joves de tots, ja s’han format en la cultura del reciclatge i tenen uns hàbits adquirits de manera que ja són espontanis i difícilment reversibles. Cal doncs perseverar en aquest camp i continuar destinant recursos econòmics, alhora que segurament haurem de combinar les campanyes estratègiques amb accions de proximitat, per tal de garantir que la ciutadania  estigui sempre ben informada.

Tenim clar el camí i hem assentat les bases per fer el salt. Al cap i a la fi tenim un sol planeta i és el nostre deure preservar-lo per a les futures generacions; encara hi som a temps i podem fer-ho. Donem-nos tots plegats una oportunitat.