El CSR verd: la matèria orgànica estabilitzada com a alternativa energètica

Són compatibles la sostenibilitat mediambiental i la millora de les ràtios de benefici? La resposta a aquesta pregunta és clara i rotunda: sí, ho són. És més, si parlem de tractament de residus, aquesta convivència no només és “possible”, sinó que és del tot “necessària”.

El tractament de residus és una activitat complexa que requereix anàlisis constants dels processos, i ara més que mai és necessari replantejar-se els esquemes de sempre, no només els esquemes de procés, esquemes tècnics del tractament dels residus, sinó també adonar-nos que ha arribat el moment de ser més flexibles amb tota la gamma de possibles solucions a aplicar i més rígids en la jerarquia, és a dir, penalitzar les solucions que simplement “destrueixin” i primar les que realment “valoritzin”.

Evolucionar vol dir innovar, i innovar en aquest sector equival a treure el màxim profit de tots els residus valoritzables i adonar-nos que, simplement aplicant el sentit comú, veurem que els residus són a dia d’avui matèries primeres desaprofitades i que per tant innovar vol dir, per sobre de tot, buscar les millors solucions perquè això deixi de ser així.

Quan parlem de conceptes com “benefici d’explotació” i “eficiència” en termes econòmics, òbviament no ens referim a l’organització estructural d’una empresa o organització, sinó al bon ús dels recursos que ja té disponibles. I, és cosa més important; la seva optimització i el seu màxim aprofitament que, juntament amb una adequada presa de decisions organitzatives, porta a una millora de l’eficiència. Que ve a ser el mateix que un increment del benefici d’explotació d’una planta.

Així doncs, la conclusió és clara: el camí cap a la sostenibilitat ambiental és també el camí cap a la rendibilitat.

Innovar per avançar

En essència, podem dir que el concepte no és nou: la humanitat ha avançat al llarg dels segles replantejant-se les coses; és a dir, innovant. Totes les innovacions comporten un esforç inicial –inversió de temps i/o diners– i a continuació han de superar un període de resistència, que pot ser més llarg o més curt. En l’actual conjuntura, a tots ens convé que els canvis siguin al més ràpids possibles i és potser precisament per això que es diu que és mesurant el temps que transcorre des de la sorpresa inicial fins a l’acceptació (moltes vegades no sense passar prèviament per la negació i la ira) que es pot comprovar el grau de professionalitat de les persones. Per tant, si una cosa està clara és que a dia d’avui hi ha una manca de professionals.

El CSR verd, per la seva composició, per les seves anàlisis de combustió
i pel seu poder calorífic, ja ha estat considerat en diferents països com a biomassa

Vivim temps difícils per al desenvolupament de l’economia i, en conseqüència, per al nostre creixement com a societat. Són moments de canvi que qüestionen els vells esquemes, aquells que no fa tants anys semblaven destinats a perviure. Els nous paradigmes tenen molt present la necessitat de créixer en rendibilitat, però també en sostenibilitat. De forma que aquest canvi es manifesta principalment en dues direccions: d’una banda, una renovada preocupació per la sostenibilitat dels processos industrials. I, de l’altra, una necessitat –més urgent que mai– de fer compatible aquesta consciència social i mediambiental amb la rendibilitat econòmica.

Nous temps, noves necessitats

En aquest context, el desenvolupament de noves solucions esdevé clau per al futur del tractament de residus, i no seria exagerat dir que també per a la nostra societat com a tal. I és en aquesta mateixa línia que hem de treballar, com dèiem a l’inici, essent flexibles on hàgim de ser-ho i rígids on toqui, aplicant el sentit comú a les coses i, per últim, però no menys important, classificant les coses com cal, per la seva naturalesa i no només pel seu origen.

Només aplicant aquests tres principis, que a priori són del tot més simples, i fent-ho de la mà dels professionals que, per tant, estaran preparats per assumir les innovacions en un curt període de temps, en el qual podrem aconseguir la màxima rendibilitat del nostre sector i, en conseqüència, dels residus.

Els anomenats CSR (Combustible Sòlid Recuperat) són des de ja fa temps una mostra evident del que estem parlant. Som flexibles i primem la valoració d’un material combustible que s’utilitza en indústries paral·leles com a combustible alternatiu, i s’afavoreix així el benefici d’explotació d’ambdues indústries i, a la vegada, una millor sostenibilitat ambiental per a tothom.

Buscant un pas més, Masias Recyling ha desenvolupat i patentat un nou sistema de tractament per aconseguir un nou producte (CSR verds), producte que per la seva composició, per les seves anàlisis de combustió i pel seu poder calorífic, pot ser i ja ha estat considerat en diferents països com a biomassa. Així s’ha aconseguit tancar encara més el cercle de reciclatge i valoració dels materials d’entrada a planta i, millor encara, s’ha tingut la possibilitat de poder tancar-lo al màxim dins la mateixa instal·lació i, per tant, reduir el grau de dependència de tercers per part de les plantes de reciclatge. Fet que és una mostra evident de la vocació d’innovació de Masias Recycling i que permet aconseguir treure el màxim rendiment econòmic i ambiental dels residus.

Aquesta nova manera de tractar els residus respon, en realitat, a una necessitat palesa i llargament demandada pel sector. Es tracta d’introduir elements innovadors no ja en punts concrets del procés, sinó en el mateix concepte del tractament de residus.

En l’interior del Biodrum, el digestor rotatiu dissenyat per Masias Recycling, el residu és homogeneïtzat, disgregat i parcialment degradat | Font: Masias Recycling
En l’interior del Biodrum, el digestor rotatiu dissenyat per Masias Recycling, el residu és homogeneïtzat, disgregat i parcialment degradat | Font: Masias Recycling

Un exemple de rendibilitat

Qualsevol planta de tractament comença amb l’entrada del material, i a partir d’aquí entren en funcionament una sèrie de mecanismes i processos per recuperar el màxim percentatge possible de productes valoritzables (cosa equivalent a generar el mínim rebuig de planta). Ara bé, en una planta clàssica de Residus Municipals (RM), el rebuig és elevat i la rendibilitat –en termes de benefici per explotació– és massa baixa. Tornant a l’inici d’aquest article, el resultat és insuficient des del punt de vista econòmic i també des del mediambiental.

Posem com a exemple una planta que tractés cent tones –aquesta xifra rodona ens ajudarà a establir comparacions i extreure’n conclusions–. Posem per cas que l’entrada representa un valor positiu de 7.500 €. En un cas típic, es generarien 1.523 € d’ingressos de reciclables i altres 37 de la venda del bioestabilitzat. En canvi, l’explotació del pretractament tindria uns costos associats de 3.500 €, als quals caldria afegir 3.217 € més per a l’eliminació del rebuig de planta; prop de 1.750 € més en concepte d’explotació del tractament biològic i afí, i unes altres despeses de 170 € per al transport del bioestabilitzat fins a la seva destinació de venda. El resultat de tot plegat seria un benefici d’explotació de 423 euros per a aquestes cent tones. És a dir, un benefici d’explotació del 4,67%.

Analitzem ara què passa si a aquesta planta clàssica li afegim una línia de producció de CSR, prèvia a l’eliminació del rebuig de planta. Els costos de pretractament i explotació del tractament biològic són els mateixos, i cal afegir també 742 € de costos en concepte d’explotació dels CSR. Ara bé, el rebuig de planta és clarament inferior (uns 1.610 €, la meitat que en una planta clàssica Resta). Això vol dir que el benefici d’explotació per a aquestes cent tones creix fins a 1.412 €, equivalent a un 15,38% en termes percentuals.

Què passaria si realitzéssim aquest mateix exemple en una planta de 100 Tn, però amb el nou concepte de planta de Masias Recycling i amb l’objectiu de valorització de tots els productes anteriors + CSR verds, en el qual l’entrada representa un valor positiu idèntic que en els exemples anteriors (per tal de poder tenir la comparativa exacta) de 7.500 €. En un cas típic, es generarien 1.476 € d’ingressos de reciclables, 80 € de la venda dels CSR plàstics i 198,3 € de la venda dels CSR verds. En canvi, l’explotació del pretractament tindria uns costos associats de 3.500 €, als quals caldria afegir 1.446,75 € de la compra del gas pel sistema d’assecatge en continu, 300 € del cost d’explotació dels CRS plàstics i només 260 € més per l’eliminació del rebuig de planta. El resultat de tot plegat seria un benefici d’explotació de 3.747,55 € per a aquestes cent tones. És a dir, un benefici d’explotació del 40,49%, i que tot i ser deu vegades superior al d’una planta clàssica, es podria fins i tot veure incrementada fins arribar a un 60% en el moment en què el CSR verd fos considerat com a biomassa i, per tant, es podria tancar el cercle del procés amb un procés de combustió de biomassa.

Per tant, la conclusió és clara: en l’exemple de planta que tracta cent tones de Resta, el model clàssic obté un benefici d’explotació equivalent al 4,6%, i el model clàssic + CSR del 15,3%. Mentre que el nou procés de Masias Recycling amb producció de CSR verds obté el 40,49% i en considerar-ho biomassa i tancar el procés amb la combustió d’aquest CSR verds al 60%. Multipliquem, doncs, per més de deu vegades el benefici d’explotació.

Un futur verd per a les cimenteres?

El cas de les cimenteres és especialment paradigmàtic. Malgrat la seva utilitat, socialment arrosseguen una imatge negativa: pateixen les conseqüències d’una mala reputació pel que fa a sostenibilitat, i “embruten” el paisatge urbà del qual els ciutadans voldrien gaudir. D’altra banda, les cimenteres són les responsables de prop d’un 5% de les emissions de diòxid de carboni (CO2) d’origen humà.

Doncs bé, l’ús de biomassa a les cimenteres de tot el món ha passat de 0,3 milions de tones l’any 1990 a 4,9 milions de tones l’any 2009. A més, es calcula que l’ús de combustibles alternatius a les cimenteres creixerà de forma més que significativa durant els propers anys.

L’any 2012, es calculava que el percentatge de substitució de l’energia utilitzada en aquest tipus de plantes per combustibles alternatius oscil·lava entre el 5% i el 10%, mentre que la previsió per a l’any 2050 és del 37%. Per tant, existeix també indirectament un gran mercat per als CSR verds.

Amb el sistema Biodrums Masias Recycling s’obté una reducció del volum i de la humitat del residu millorant la separació i recuperació de les diferents fraccions del material tractat. El camp d’aplicació inclou pràcticament totes les àrees del tractament de residus municipals | Font: Masias Recycling
Amb el sistema Biodrums Masias Recycling s’obté una reducció del volum i de la humitat del residu millorant la separació i recuperació de les diferents fraccions del material tractat. El camp d’aplicació inclou pràcticament totes les àrees del tractament de residus municipals | Font: Masias Recycling

Poder calorífic

En aquest nou escenari, els anomenats CSR verds versus la biomassa aporten tant o més poder calorífic (PCI), la qual cosa els converteix en una font energètica molt interessant. El PCI sobre base seca dels CSR verds és de 3.740 kcal/kg, mentre que els de conreus herbacis 3.600, olivars 3.200, vinyes 3.000, fruiters 3.000 i espècies arbòries 3.000 kcal/kg. Aquestes dades han estat certificades a través d’assajos duts a terme per organismes independents.

Una planta de tractament de Resta equipada amb el nou procés de Masias Recycling amb producció de CSR verds multiplica per més de deu vegades
el benefici d’explotació

Quan parlem de poder calorífic, la humitat juga un paper important. Com és sabut, com més alta sigui la humitat, menor és el poder calorífic, ja que part d’aquesta calor es perd en el procés d’evaporació. Doncs bé, els assajos elaborats per testar els CSR verds revelen també elevades xifres de PCI fins i tot en condicions d’humitat acceptables, com per exemple amb una humitat del 20% on el PCI resultant és de 2.875 kcal/kg.

Composició esquemàtica d’una planta de tractament de RM amb producció de CSR + CSR Verd amb Caldera de Biomassa | Font: Masias Recycling
Composició esquemàtica d’una planta de tractament de RM amb producció de CSR + CSR Verd amb Caldera de Biomassa | Font: Masias Recycling

20 anys de gestió de residus

La publicació d’aquest article s’emmarca en el llibre que commemora els 20 anys de l’aprovació de la Llei de Residus de 1993. Són ja dues dècades treballant en la millora de la gestió dels residus. Masias Recycling ha fet un camí paral·lel al de l’Agència de Residus de Catalunya. Durant aquests vint anys, l’empresa ha anat evolucionant fins esdevenir un referent en la fabricació de maquinària per al tractament de residus, així com en processos i innovació.

Dues dècades pot semblar molt temps des d’una perspectiva propera, però es tracta de molt poc temps si ho comparem amb altres indústries que porten dècades, o fins i tot segles, de creixement, evolució i maduració. Aquesta curta perspectiva no ens ha de fer perdre de vista que ens trobem a l’inici del camí. Resten, doncs, moltes coses per fer. Ara ens cal l’empenta i l’entusiasme que tota aventura requereix.

A Masias Recycling estem del tot implicats i il·lusionats amb els nous reptes que se’ns plantegen, tant a casa nostra com en altres països d’arreu del món.